Un viatge apassionant

Ja fa ben bé tres mesos que vam endinsar-nos en aquest treball de l'ésser viu. La veritat és que ha sigut una experiència molt positiva i enriquidora ja que mai abans havíem tingut la possibilitat de fer-nos càrrec d'un ésser viu i estudiar-lo. 

En primer lloc el que creiem que és més important a l'hora de portar un ésser viu a l'aula és transmetre els nostres alumnes uns valors i respecte envers a ells, perquè així tinguin cura i siguin conscients de la vida que tenen a les seves mans. 

D'altra banda pensem que és indispensable encetar una conversa amb els nostres alumnes on siguin ells els protagonistes del seu propi  aprenentatge.  Sempre haurem de tenir en compte els seus interessos però serà el mestre el que guiarà la conversa cap una o altra pregunta d'interès. Hem tingut molt en compte les experiències del professor Iñaki Villanueva vistes a l'aula, per nosaltres han sigut fonamentals. Ens han ajudat molt per poder canviar el "chip" i així poder veure amb els ulls dels infants, fent-nos preguntes  que a través de l'imaginari ens apropessin a conèixer una mica més el nostre ésser viu.

Hem après un munt de coses sobre els capgrossos en concret i sobre l'estudi del éssers vius en general. Hem de dir però que ens hagués agradat fer un estudi més estirat en el temps ja que no hem tingut la possibilitat de veure la metamorfosi dels nostres capgrossos i així aprofundir una mica més en el tema. Tot i així, ha sigut una experiència màgica que pensem que tots els alumnes haurien de posar en pràctica a les seves escoles. Estem desitjant poder dur-la a terme en un futur no gaire llunyà!

Esperem que us hagi semblat tant interessant com a nosaltres!

Raúl Bermúdez

Albert Estaper 

Quin és el cicle de vida de les granotes?

Després de documentar-nos per saber quan trigaran en passar de capgrossos a granotes hem volgut sortir de dubtes i veure quines etapes esdevindran fins que es produeixi la metamorfosi, d'aquesta manera si sabem quins canvis tenen que esfevenir ens serà més fàcil identificar-los! 

Abans de la metamorfosi:

• La seva forma és semblant al d'un cap, ja que no es distingeix aquesta de la resta del cos.
• Encara no tenen cua.
• S'adapta perfectament al medi aquós gràcies a la possessió de brànquies que els permeten respirar sota l' aigua.
• Al cap de pocs dies se'ls forma la boca , podent així alimentar-se.
• Són herbívores , encara que també s'alimenten de restes d'animals.
• De la larva al capgròs.

Comença la metamorfosi :

• La larva poc a poc va arribant a una forma semblant a la dels peixos ( cap i cua ).
• La seva anatomia es va modificant fins a esdevenir un capgròs .
• Roman en el medi aquós fins als 3 mesos.
• Del capgròs a la granota adulta.
• El capgròs ja no respira mitjançant les brànquies, sinó a través de pulmons, convertint-se així en un animal terrestre .
• Desapareix la cua.
• Se li eixampla la boca.
• Apareixen membranes en els timpans.
• Li sobresurten els ulls.
• Desenvolupa les extremitats , primer les del darrere i finalment les davanteres .
• A causa del canvi de mitjà que ha patit, s'alimenta de cucs, peixos, cargols i crustacis 
• Finalment el capgròs es converteix en una granota .
• Com que ha transcorregut la seva etapa de creixement en l'aigua , obté membranes interdigitals, que li permeten nedar amb facilitat .
• La granota adulta.

Quina és l'esperança de vida d'una granota?

Una granota adulta pot viure fins a 14 anys , encara que la seva esperança de vida és de 4 a 8 anys .Aquesta és un altra pregunta que ens vam plantejar a l'inici de començar amb aquesta experiència, quan de temps viurà la nostra granota? Era un fet que ens preocupava a l'hora de resoldre que faríem amb ella quan acabés el curs. De moment els nostres capgrossos són tots vius, no hi ha hagut cap baixa des de que els vam agafar prestats del seu hàbitat. D'altra banda segueixen sense fer la metamorfosi, ni tan sols els hi han sortit les potes, em reproduït el seu hàbitat a la perfecció, així que suposem que només ens queda esperar. 

Com es reprodueixen les granotes?

Una altra de les preguntes que ens vàrem formular va ser: Com es reprodueixen les granotes? Ens hagués agradat poder contestar-la a través de la nostra pròpia observació directa però com heu llegit en entrades anteriors ens ha resultat impossible ja que els nostres capgrossos encara no han fet la metamorfosi. Tot i així després de fer una recerca hem trobat un vídeo molt interessant amb el que ens podem fer una idea sobre el seu procés de reproducció:

Tot comença  la primavera, durant aquesta època de l'any  les granotes mascle emeten so, inflant la seva gola, per cridar a les granotes femella. Aquestes es col·loquen a l'aigua per posar els ous. La granota mascle se situa sobre l'esquena de la granota femella, empenyent i ajudant al fet que els ous surtin d'ella. A mesura que van sortint, el mascle expulsa esperma per fecundar.

Com podem veure al vídeo totes les granotes es reprodueixen a grans trets de la  mateixa manera, tot i que, hi ha diverses maneres de posar els ous: algunes ho fan a l'aigua, altres al terra, als arbres, en forats... El que traiem en clar d'això és que totes les granotes son ovovivípares.

Quina importància té la cua del capgròs?

Capgrossos i la regeneració de la seva cua són motiu d'estudi.

Científics de la Universitat de Manchester (Regne Unit) han descobert com torna a crèixer la cua dels capgrossos. Aquest descobriment podria tenir grans implicacions sobre la cura i el regenerament del teixit humà, segons les conclusions de l'estudi, que seran publicades al poper número de la revista 'Nature Cell Biology'.

Coneixem més animals que facin la metamorfosi?

En sabíem alguns com per exemple: el mosquit. Aquest animal és present a la bassa vivint amb els capgrossos, i d'altres com la papallona, formigues i la mosca. 

Metamorfosi del Salta Martí i Papallona.

Després en preguntàvem: Sabríem fer una petita classificació dels animals que fan la metamorfosi. Dir a quina classe d'animal pertany?

Ens vam quedar parats que no erem capaços de fer la classificació amb velocitat. 

Però vàrem trobar alguna classificació:

ADONATS ( libèl·lules).

Libèl.lula deixant d'ésser larba

LEPIDÒPTERS (papallones).

Papallona en el procés de deixar de ser larva.

HIMENÒPTERS (abella, vespes, formigues).

Fases de la metamorfosi de l'abella.

DÍPTERS (mosques, mosquits, tàvecs).

Larves de mosquit 

Mosquit deixant de ser larva

AMFIBIS (gripaus i granotes).

Tammbé ens vàrem adonar que hi ha animals que fan una metamorfosis incompleta. I també en vàrem buscar una classificació.

ANIMALS amb METAMORFOSI INCOMPLETA:

COLEÒPTERS (cuques de llum).

HERMIPTES (xinxes).

ORTÒPERS (llagostes, grills)

Com creix un capgròs? Quan triga un capgròs en fer la metamorfosi?

En primer lloc hem de dir que vam trigar en mesurar els capgrossos perquè en els primers dies de tenir-los no vam apreciar cap canvi significatiu. Després de tenir-los uns dies en observació els vam mesurar finalment. Si hem de dir la veritat estem preocupats per el seu creixement. Ja han passat dos mesos des de que els tenim i encara cap d'ells ha fet la metamorfosi! Com que mai abans hem tingut capgrossos no ho sabem, així que, ho buscarem per sortir-ne de dubtes i saber com creix un capgròs?

Les mesures de la Gra, el No i la Ta

La Gra mesura 4.9 cm

El No mesura 3.8 cm

I la Ta mesura 2.5 cm

Les mesures de la Gra, el No i la Ta

El recipient pesa 7,36 g.

El Gra pesa 1,42 g.

La No pesa 0,29 g.

La Ta pesa 0,84g.

Com hem dit abans estem una mica preocupats perquè pensem que no estan creixent normalment, seguirem prenen mesures per veure la seva evolució!

Això ens condueix a un altre pregunta,  quan triguen en fer la metamorfosi les granotes?

Generalment trigue entre 6 y 12 setmanes en sortir de l'ou. 

Fases de metamorfosi de la granota

Després de fer una petita recerca ens hem assabentat de que l'ou passa per 5 fases abans de convertir-se en granota. Observant aquesta informació veiem que la Gra, el No i la Ta encara estan a la tercera fase.

D'altra banda també hem descobert que a l'hivern el seu creixement es ralenteix. Aquest fenomen no només és propi del capgròs ja que moltes plantes broten i creixen a la primavera. Això ens ha portat a pensar que segurament la temperatura també sigui important. Aspecte amb el que ens formulem una nova pregunta, quina es la temperatura ideal perquè puguin crèixer els capgrossos?    

La temperatura ideal hauria de ser entre 20-25 Cº. Després de saber això farem les comprovacions corresponents per saber si els nostres capgrossos gaudeixen de la temperatura ideal per desenvolupar-se.

Com respiren les granotes?

Per tal de donar resposta hem de partir de la base que els capgrossos ja han iniciat un procés de metamorfosi on la respiració.
Com respiren les granotes?
Una resposat ràpida seria dir que ho fan a través de pulmons, però aquesta afirmació es queda curta. Aquest és el sistema que utilitzen quan estan a terra, en canvi quan estan sota l'aigua ho fan a través de la pell. La pell de les granotes és permeable a l'oxigen i al diòxid de carboni. Té un seguit de vasos sanguinis a prop de la superfície de la pell, que els permet que sota l'aigua utilitzar l'oxigen, i utilitzar-lo en el reg sanguini per a portar a terme la respiració. 

On es situen els pulmons?

Sabries dir la diferència entre els peixos?
Els peixos utilitzen la boca per filtrar l'aigua a través de les brànquies.

Sistema de respiració dels peixos.

Com respiren les granotes a terra?

Les granotes ja a terra utilitzen els pulmons com ho fem nosaltres els humans, però no tenen costelles i tampoc diafragma, tot el que ens ajuda a nosaltres a aspirar i expirar.
Les granotes agafen l'aire a través de dues obertures que tenen en el nas.Són dues obertures que es tanquen quan estan sota l'aigua. 

Granota Reineta

Quan passa això, Què li passa a la granota? La gola de la granota s'imfla, després comprimeix la part baixa de la boca, això força que l'aire vagi directe als pulmons.

Granota imflada respirant.

Sabríem dir si hi ha alguna granota que no respiri de la mateixa manera? 

Hi ha una espècie de granota que no té pulmons. S'anomena Babourula kalimantanensis
respira a través de l'aigua.

Granota Babourula kalimantanensis .

Hi ha una granota que viu al llac Titicaca que ha adaptat la pell al medi, ja que al llac Titicaca hi ha molt poc oxigen, i ha aconseguit maximitzar el potencial de la pell arrugant-la i així augmentant la superfície d'absorció d'oxigen. 

Com a curiositat fa flexions amb les cames, a munt i avall per generar corrent a través del seu cos, per així aconseguir més oxígen.

Granota del llac Titicaca