Un viatge apassionant

Ja fa ben bé tres mesos que vam endinsar-nos en aquest treball de l'ésser viu. La veritat és que ha sigut una experiència molt positiva i enriquidora ja que mai abans havíem tingut la possibilitat de fer-nos càrrec d'un ésser viu i estudiar-lo. 

En primer lloc el que creiem que és més important a l'hora de portar un ésser viu a l'aula és transmetre els nostres alumnes uns valors i respecte envers a ells, perquè així tinguin cura i siguin conscients de la vida que tenen a les seves mans. 

D'altra banda pensem que és indispensable encetar una conversa amb els nostres alumnes on siguin ells els protagonistes del seu propi  aprenentatge.  Sempre haurem de tenir en compte els seus interessos però serà el mestre el que guiarà la conversa cap una o altra pregunta d'interès. Hem tingut molt en compte les experiències del professor Iñaki Villanueva vistes a l'aula, per nosaltres han sigut fonamentals. Ens han ajudat molt per poder canviar el "chip" i així poder veure amb els ulls dels infants, fent-nos preguntes  que a través de l'imaginari ens apropessin a conèixer una mica més el nostre ésser viu.

Hem après un munt de coses sobre els capgrossos en concret i sobre l'estudi del éssers vius en general. Hem de dir però que ens hagués agradat fer un estudi més estirat en el temps ja que no hem tingut la possibilitat de veure la metamorfosi dels nostres capgrossos i així aprofundir una mica més en el tema. Tot i així, ha sigut una experiència màgica que pensem que tots els alumnes haurien de posar en pràctica a les seves escoles. Estem desitjant poder dur-la a terme en un futur no gaire llunyà!

Esperem que us hagi semblat tant interessant com a nosaltres!

Raúl Bermúdez

Albert Estaper 

Quin és el cicle de vida de les granotes?

Després de documentar-nos per saber quan trigaran en passar de capgrossos a granotes hem volgut sortir de dubtes i veure quines etapes esdevindran fins que es produeixi la metamorfosi, d'aquesta manera si sabem quins canvis tenen que esfevenir ens serà més fàcil identificar-los! 

Abans de la metamorfosi:

• La seva forma és semblant al d'un cap, ja que no es distingeix aquesta de la resta del cos.
• Encara no tenen cua.
• S'adapta perfectament al medi aquós gràcies a la possessió de brànquies que els permeten respirar sota l' aigua.
• Al cap de pocs dies se'ls forma la boca , podent així alimentar-se.
• Són herbívores , encara que també s'alimenten de restes d'animals.
• De la larva al capgròs.

Comença la metamorfosi :

• La larva poc a poc va arribant a una forma semblant a la dels peixos ( cap i cua ).
• La seva anatomia es va modificant fins a esdevenir un capgròs .
• Roman en el medi aquós fins als 3 mesos.
• Del capgròs a la granota adulta.
• El capgròs ja no respira mitjançant les brànquies, sinó a través de pulmons, convertint-se així en un animal terrestre .
• Desapareix la cua.
• Se li eixampla la boca.
• Apareixen membranes en els timpans.
• Li sobresurten els ulls.
• Desenvolupa les extremitats , primer les del darrere i finalment les davanteres .
• A causa del canvi de mitjà que ha patit, s'alimenta de cucs, peixos, cargols i crustacis 
• Finalment el capgròs es converteix en una granota .
• Com que ha transcorregut la seva etapa de creixement en l'aigua , obté membranes interdigitals, que li permeten nedar amb facilitat .
• La granota adulta.

Quina és l'esperança de vida d'una granota?

Una granota adulta pot viure fins a 14 anys , encara que la seva esperança de vida és de 4 a 8 anys .Aquesta és un altra pregunta que ens vam plantejar a l'inici de començar amb aquesta experiència, quan de temps viurà la nostra granota? Era un fet que ens preocupava a l'hora de resoldre que faríem amb ella quan acabés el curs. De moment els nostres capgrossos són tots vius, no hi ha hagut cap baixa des de que els vam agafar prestats del seu hàbitat. D'altra banda segueixen sense fer la metamorfosi, ni tan sols els hi han sortit les potes, em reproduït el seu hàbitat a la perfecció, així que suposem que només ens queda esperar. 

Com es reprodueixen les granotes?

Una altra de les preguntes que ens vàrem formular va ser: Com es reprodueixen les granotes? Ens hagués agradat poder contestar-la a través de la nostra pròpia observació directa però com heu llegit en entrades anteriors ens ha resultat impossible ja que els nostres capgrossos encara no han fet la metamorfosi. Tot i així després de fer una recerca hem trobat un vídeo molt interessant amb el que ens podem fer una idea sobre el seu procés de reproducció:

Tot comença  la primavera, durant aquesta època de l'any  les granotes mascle emeten so, inflant la seva gola, per cridar a les granotes femella. Aquestes es col·loquen a l'aigua per posar els ous. La granota mascle se situa sobre l'esquena de la granota femella, empenyent i ajudant al fet que els ous surtin d'ella. A mesura que van sortint, el mascle expulsa esperma per fecundar.

Com podem veure al vídeo totes les granotes es reprodueixen a grans trets de la  mateixa manera, tot i que, hi ha diverses maneres de posar els ous: algunes ho fan a l'aigua, altres al terra, als arbres, en forats... El que traiem en clar d'això és que totes les granotes son ovovivípares.

Quina importància té la cua del capgròs?

Capgrossos i la regeneració de la seva cua són motiu d'estudi.

Científics de la Universitat de Manchester (Regne Unit) han descobert com torna a crèixer la cua dels capgrossos. Aquest descobriment podria tenir grans implicacions sobre la cura i el regenerament del teixit humà, segons les conclusions de l'estudi, que seran publicades al poper número de la revista 'Nature Cell Biology'.

Coneixem més animals que facin la metamorfosi?

En sabíem alguns com per exemple: el mosquit. Aquest animal és present a la bassa vivint amb els capgrossos, i d'altres com la papallona, formigues i la mosca. 

Metamorfosi del Salta Martí i Papallona.

Després en preguntàvem: Sabríem fer una petita classificació dels animals que fan la metamorfosi. Dir a quina classe d'animal pertany?

Ens vam quedar parats que no erem capaços de fer la classificació amb velocitat. 

Però vàrem trobar alguna classificació:

ADONATS ( libèl·lules).

Libèl.lula deixant d'ésser larba

LEPIDÒPTERS (papallones).

Papallona en el procés de deixar de ser larva.

HIMENÒPTERS (abella, vespes, formigues).

Fases de la metamorfosi de l'abella.

DÍPTERS (mosques, mosquits, tàvecs).

Larves de mosquit 

Mosquit deixant de ser larva

AMFIBIS (gripaus i granotes).

Tammbé ens vàrem adonar que hi ha animals que fan una metamorfosis incompleta. I també en vàrem buscar una classificació.

ANIMALS amb METAMORFOSI INCOMPLETA:

COLEÒPTERS (cuques de llum).

HERMIPTES (xinxes).

ORTÒPERS (llagostes, grills)

Com creix un capgròs? Quan triga un capgròs en fer la metamorfosi?

En primer lloc hem de dir que vam trigar en mesurar els capgrossos perquè en els primers dies de tenir-los no vam apreciar cap canvi significatiu. Després de tenir-los uns dies en observació els vam mesurar finalment. Si hem de dir la veritat estem preocupats per el seu creixement. Ja han passat dos mesos des de que els tenim i encara cap d'ells ha fet la metamorfosi! Com que mai abans hem tingut capgrossos no ho sabem, així que, ho buscarem per sortir-ne de dubtes i saber com creix un capgròs?

Les mesures de la Gra, el No i la Ta

La Gra mesura 4.9 cm

El No mesura 3.8 cm

I la Ta mesura 2.5 cm

Les mesures de la Gra, el No i la Ta

El recipient pesa 7,36 g.

El Gra pesa 1,42 g.

La No pesa 0,29 g.

La Ta pesa 0,84g.

Com hem dit abans estem una mica preocupats perquè pensem que no estan creixent normalment, seguirem prenen mesures per veure la seva evolució!

Això ens condueix a un altre pregunta,  quan triguen en fer la metamorfosi les granotes?

Generalment trigue entre 6 y 12 setmanes en sortir de l'ou. 

Fases de metamorfosi de la granota

Després de fer una petita recerca ens hem assabentat de que l'ou passa per 5 fases abans de convertir-se en granota. Observant aquesta informació veiem que la Gra, el No i la Ta encara estan a la tercera fase.

D'altra banda també hem descobert que a l'hivern el seu creixement es ralenteix. Aquest fenomen no només és propi del capgròs ja que moltes plantes broten i creixen a la primavera. Això ens ha portat a pensar que segurament la temperatura també sigui important. Aspecte amb el que ens formulem una nova pregunta, quina es la temperatura ideal perquè puguin crèixer els capgrossos?    

La temperatura ideal hauria de ser entre 20-25 Cº. Després de saber això farem les comprovacions corresponents per saber si els nostres capgrossos gaudeixen de la temperatura ideal per desenvolupar-se.

Com respiren les granotes?

Per tal de donar resposta hem de partir de la base que els capgrossos ja han iniciat un procés de metamorfosi on la respiració.
Com respiren les granotes?
Una resposat ràpida seria dir que ho fan a través de pulmons, però aquesta afirmació es queda curta. Aquest és el sistema que utilitzen quan estan a terra, en canvi quan estan sota l'aigua ho fan a través de la pell. La pell de les granotes és permeable a l'oxigen i al diòxid de carboni. Té un seguit de vasos sanguinis a prop de la superfície de la pell, que els permet que sota l'aigua utilitzar l'oxigen, i utilitzar-lo en el reg sanguini per a portar a terme la respiració. 

On es situen els pulmons?

Sabries dir la diferència entre els peixos?
Els peixos utilitzen la boca per filtrar l'aigua a través de les brànquies.

Sistema de respiració dels peixos.

Com respiren les granotes a terra?

Les granotes ja a terra utilitzen els pulmons com ho fem nosaltres els humans, però no tenen costelles i tampoc diafragma, tot el que ens ajuda a nosaltres a aspirar i expirar.
Les granotes agafen l'aire a través de dues obertures que tenen en el nas.Són dues obertures que es tanquen quan estan sota l'aigua. 

Granota Reineta

Quan passa això, Què li passa a la granota? La gola de la granota s'imfla, després comprimeix la part baixa de la boca, això força que l'aire vagi directe als pulmons.

Granota imflada respirant.

Sabríem dir si hi ha alguna granota que no respiri de la mateixa manera? 

Hi ha una espècie de granota que no té pulmons. S'anomena Babourula kalimantanensis
respira a través de l'aigua.

Granota Babourula kalimantanensis .

Hi ha una granota que viu al llac Titicaca que ha adaptat la pell al medi, ja que al llac Titicaca hi ha molt poc oxigen, i ha aconseguit maximitzar el potencial de la pell arrugant-la i així augmentant la superfície d'absorció d'oxigen. 

Com a curiositat fa flexions amb les cames, a munt i avall per generar corrent a través del seu cos, per així aconseguir més oxígen.

Granota del llac Titicaca

Com respiren els capgrossos?

En els primers dies de vida els capgrossos  estan recoberts per una gelatina que recobreix l'ou. En aquest moment els capgrossos respiren per branques externes i encara no han obert la boca.

Capgrossos respirant dins de l'ou.

Després quan comencen a menjar les algues verdes i plantes aquàtiques perden les branques internes i comencen a respirar per unes branquies externes.

Situació de les branquies externes

Posteriorment quan es desenvolupa el procés de la metamorfosi. I li comencen a parèixer les potes del darrera i la cua se'ls hi comença a atrofiar pugen a la superfície a respirar oxigen.

capgròs respirant oxigen

Que mengen les granotes?

Després de descobrir de què s'alimenten els capgrossos ens formulem una nova pregunta. Què menjaran els capgrossos quan facin la metamorfosi, és a dir, què mengen les granotes? De moment els nostres capgrossos no s'han convertit en granotes però ens estem informant per saber com haurem d'alimentar-los en un futur, així que, hem realitzat una recerca per saber-ho:

Les granotes s'alimenten principalment d'insectes, cucs, aranyes i centpeus, encara que les granotes aquàtiques de vegades mengen altres granotes, capgrossos, ous i peixos petits. Les granotes més grans poden menjar animals de la grandària dels ratolins o les serps aquàtiques.

En ocasions poden capturar preses massa grans per a menjar-se-les d'una sola vegada, en aquest cas les deixen sobresortir de la boca i les ingereixen gradualment. Les granotes cacen els insectes amb la llengua, que és molt llefiscosa i llarga, i està amagada dins de la boca. Quan la treuen i agafen algun animal és queda apegat a la llengua. Llavors fan que torni la llengua i s'engolixen la presa. Els capgrossos de la granota s'alimenten principalment d'algues i d'altres plantes aquàtiques, fins que es fan grans.

L'aigua de la bassa intervé en la seva alimentació?

En l'entrada anterior vam experimentar com la Gra, el No i la Ta es menjaven les plantes que els hi vam posar dins del seu habitat artificial. Però la nostra pregunta és: Si no els hi haguéssim posat res,  es podrien haver alimentat només amb l'aigua de la bassa?

Volem assabentar-nos que hi ha dins de l'aigua perquè els capgrossos puguin sobreviure. Qüestió que ens ha fet plantejar-nos la següent pregunta: Què hi ha dins de l'aigua que a simple vista no veiem? Què hi ha dins de l'aigua que a simple vista no veiem? Quina és la temperatura d'aquest aigua perquè els micoorganismes i els capgrossos puguin viure?

Per poder trobar una resposta a totes aquestes preguntes, vam decidir analitzar l'aigua. Primer de tot vam decidir analitzar l'aigua i d'aquesta manera mirar el pH. La primera pregunta que se'ns presenta és la següent:Què és el PH? El PH és el grau d'acidesa que trobem en qualsevol substància, és a dir, el número d' ions d' H dins l'aigua. 

 Per fer-ho vam agafar un tros de paper indicador de pH i el resultat va ser el següent. Podem observar que el pH de l'aigua del nostre hàbitat és més aviat base. Quin és el nivell normal de PH de l'aigua perquè hi puguin viure éssers vius? El PH ideal és que sigui neutre, és a dir,  entre els valors 6.5 i 7.5. 

Escala de mesura del PH

  En el nostre cas el resultat de la nostra mesura de PH no ha estat neutre.

Ens preguntàvem perquè els nostres capgrossos creixien tan lentament. Potser l'aigua quan porta temps estancada augmenta el seu PH pels nitrits i fa més difícil el creixement d'éssers vius

A més a més , també vam agafar una mostra d'aigua per poder comprovar si realment hi havia microorganismes dels quals s'alimentessin els capgrossos. El resultat va ser que vam ser capaços de veure'ls amb el microscopi. Que no els haguem vist no significa que no hi siguin, ja que després de fer una recerca al respecte podem assegurar la seva existència.  Per tant molt probablement, els capgrossos si que s'alimenten dels microorganisme de l'aigua. 

Què mengen els capgrossos?

Després d'observar com a la bassa hi havia unes petites plantes aquàtiques. Vam decidir posar plantes dins del recipient on tenim els Capgrossos. Ràpidament, els Capgrossos, van anar cap a les plantes que els hi havíem posat. Deurien tenir gana!

Al cap d'uns dies vam poder veure com el fons del recipient estava ple d'excrements de textura verdosa. Provàvem així que el número de plantes posades havia disminuït i que la font d'alimentació abans de la metamorfosi són les herbes i segurament substàncies microscòpiques que hi ha a l'aigua.

Per tant, ja podem deduir que abans de la metamorfosi els capgrossos són herbívors.

Plantes de la bassa abans de posar-les amb els Capgrossos.

A través de l'OBSERVACIÓ podem apreciar el procés de transformació que han patit les plantes al treure-les del seu medi. Podem plantejar una situació d'aprenentatge per treballar el tema del respecte a l'entorn (valors de preservació) i com modificant les condicions apareixen conseqüències.

Plantes de la bassa després d'haver passat una setmana
amb els Capgrossos.

En aquesta fotografia es pot apreciar els excrements dels Capgrossos i com les plantes han perdut la seva verdor i s'han tornat marronoses. 

Aquest simple experiment a través dels excrements ens permet poder treballar la nutrició dels capgrossos, relacionant-lo amb els herbívors i com les plantes al treure-les de la paret experimenten uns canvis en la seva coloració.

Com és diferencïa el sexe dels capgrossos?

Ara que ja tenim els capgrossos hem estat comentant que seria bo posar-lis un nom, ja que passaran amb nosaltres una temporada. Però clar, no podem posals-hi nom si no sabem si són mascles o femelles! Aqui se'ns ha presentat una nova pregunta, com es diferència el sexe dels capgrossos?

La veritat ens hem tingut que documentar sobre el tema perquè cap dels dos tenia coneixements al respecte. Després de realitzar diverses recerques hem arribat a les següents conclusions:

Mentre són capgrossos no és possible diferenciar el seu sexe, només es pot diferenciar quan són adults i  en realitat depèn de l'espècie, en algunes no hi ha dimorfisme sexual marcat,en canvi altres espècies presenten diferències, com que els mascles són generalment més grans que les femelles.. Poden presentar altres tipus de diferències, potser a la coloració, generalment els mascles seran més colorits que les femelles. D'altra banda els mascles són els únics que cantenja que presenten una bossa resonadora que permet que el seu cant sigui molt més fort.

De moment els deixarem amb els noms que els hi hem posat, la Gra el No i la Ta, més endavant ja veurem si els hi hem de canviar l'article que porten davant del seu nom! 

El Gra, el No i la Ta!

Ja tenim els nostres capgrossos, de moment ja els podeu veure en un pot de vidre. Tot seguit, seran alliberats en el seu nou habitat. Per tant, no patiu massa, gràcies a ells o elles podrem seguir el seu procés de transformació. Us presentem el Gra, la No i el Ta!!

Els nostres capgrossos el Gra, la No i la Ta

La bassa

Com hem dit abans el nostre projecte es centrarà en l'evolució dels capgrossos, però no podríem fer-ho sense tenir en compte el medi on viuen. Hem triat aquest petit ecosistema que té l'Albert a casa seva, ja que ens ha semblat interessant alhora que ens fixem en els capgrossos observar quins canvis es produeixen en el seu entorn. La nostra idea es agafar prestats els capgrossos de la bassa i construir-los una reproducció del seu habitat en miniatura. Un cop finalitzada la nostra observació els tornarem de nou al seu habitat original.

Bassa de casa L'albert

Com organitzarem el nostre bloc?

Després de parlar amb la Pia i donar-hi moltes voltes, finalment hem pensat la manera en que s'estructurarà el nostre bloc. La nostra intenció és observar els que creïem que són els aspectes més rellevants en la vida d'un capgròs fins que es converteix en granota. Hem pensat en fixar-nos en les funcions vitals (nutrició, relació i reproducció) posant l'accent en el que tenim en comú tots els éssers vius i d'altre part en el seu habitat i la relació que el capgrós té amb ell. Desde aquestes premisses ens hem formulat diverses preguntes que anirem contestant a través de l'observació i l'anàlisi dels nostres capgrossos.

1)  Funcions vitals: 

Néixer 

• Com neixen els capgrossos? 
• Com respiren els capgrossos?
• Com respiren les granotes?
• Com es diferencia el sexe dels capgrossos?

Créixer

•  Com creix un capgròs? 
•  Quins estats diferencïem dins la metamorfosi  de capgrossos a granotes?
•  Quant temps triga en fer la metamorfosi complerta un capgròs?
•  Quina importància té la cua dels capgrossos? 
•  Coneixem més animals que facin la metamorfosi?

Alimentar-se  

• Què mengen els capgrossos?
• Que mengen les granotes?
• L'aigua de la bassa intervé en la seva alimentació?

Reproduir-se

• Com es reprodueixen les granotes?

Morir

• Quin és el procés vital de les granotes?

2) Habitat

• On podem trobar capgrossos?
• Quines condicions s'hi han de generar perquè puguin viure capgrossos?
• Viuen amb altres ésser diuns del seu habitat?

Aquests són els nostres objectius principals, no cal dir que durant el procés ens trobarem amb noves preguntes i curiositats que també anirem responent.

Benvinguts!

Hola a tots i a totes! Nosaltres som l'Albert i en Raul estudiants de 3r de magisteri de la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i l'esport, Blanquerna. En el següent bloc ens disposem a observar un ésser viu i l'entorn on viu. El nostre objectiu serà observar els capgrossos des del seu naixement fins que es converteixin en granotes, així com, la seva interacció amb el medi on viuen, en aquest cas una bassa. Us convidem a participar en el nostre bloc ja sigui en forma de precs o preguntes, estarem encantats de que hi participeu!